1. Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
INS Josep Brugulat
2. Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
On es va produir? A Europa.
Quan? Entre els segles XVI i XIX.
Característiques:
Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
Societat: estamental.
Demografia: població estancada.
Política: absolutisme monàrquic.
3. 1.0.- Introducció.
1.1.- La propietat de la terra.
1.2.- Els drets senyorials.
1.3.- Una producció insuficient.
1.4.- Una població estancada.
1.5.- Indústria tradicional i manufactures.
1.6.- La insuficiència dels transports.
1.7.- Comerç interior i comerç colonial.
4. Economia rural: 80 % de la població al camp.
Economia d’autoconsum (comerç escàs).
Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi
tota la terra.
Des del segle XVI: desenvolupament del comerç →
creixement de l’artesania.
5. Era la principal font de riquesa.
Pertanyia majoritàriament als senyors.
No la podien vendre ni perdre mai (propietat
vinculada).
Divisió de la senyoria territorial en:
Reserva senyorial.
Masos.
6. Definició.
Procedència:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…
L’església, a més, rebia el delme.
7. Agricultura endarrerida, de subsistència i
policonreu → escàs comerç.
Tipus d’explotacions:
Camps oberts o openfields: rotació triennal.
Terres comunals.
Insuficient producció ramadera.
Conseqüències: crisis de subsistència → fam →
desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes
(revoltes del pa).
8. Escàs creixement demogràfic.
Causes: pèssimes condicions alimentàries,
sanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.
Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.
9. Autosuficiència econòmica al camp.
Els gremis a les ciutats:
Associacions d’artesans del mateix ofici.
Controlen la producció i venda dels productes.
Eviten la competència.
Assistència mútua dels seus associats.
Per a evitar el control dels gremis:
Domestic system o treball a domicili.
Manufactures reials o privades.
10. Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el
creixement del comerç.
Transport terrestre molt deficient → desplaçaments
llargs i costosos.
Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) →
dependència dels vents.
Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de
la hidrografia i els canals.
11. Comerç interior limitat a les fires i mercats.
Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.
Enriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).
El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir
l’economia nacional per acumular metalls preciosos
(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
12. 2.1.- Els estaments.
2.2.- Els privilegiats.
2.3.- Els no privilegiats.
13. Pàg. 10
Piràmide
Divisió teòrica en tres Divisió real en dos
ordres o estaments: classes socials:
◦ Clergat. ◦ Privilegiats.
◦ Noblesa. ◦ No privilegiats.
◦ Tercer Estat.
14. Gaudien de drets i privilegis.
Composició: noblesa i clergat.
La noblesa:
◦ Eren el 2-3% de la població.
Imatges ◦ Riquesa procedent de les seues propietats territorials i
pàgs. 5 i
11 dalt
els seus privilegis.
◦ Diferències internes segons títol i procedència.
El clergat:
◦ Eren menys de l’1% de la població.
◦ Es dividia en:
Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
15. Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa
més del 90% de la població.
Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat.
La burgesia:
◦ Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder
(ennobliment).
◦ Divisió interna segons la riquesa i ocupació.
Classes populars urbanes: treballadors urbans que
vivien en males condicions (artesans,…).
El camperolat:
◦ Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
◦ Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
Imatge
p.11 baix
16. 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
3.2.- Els inicis del parlamentarisme.
17. El rei tenia el poder absolut, provinent directament de
Déu i sense control. Lluís XIV.
L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat
(nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
Administració provincial i local: governadors i intendents,
també nomenats pel rei.
Límits teòrics del poder reial:
◦ La llei divina.
◦ El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
◦ Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
18. Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes.
El model anglès:
◦ Revolució de 1649: República fins 1660.
◦ Es tracta d’una monarquia parlamentària.
◦ L’Habeas Corpus (1679).
◦ La Revolució de 1689:
Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial.
Separació de poders.
◦ Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i
és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
◦ Influència en el pensament il·lustrat.
19. 4.0.- Introducció.
4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
4.2.- La crítica a l’Antic Règim.
4.3.- El despotisme il·lustrat.
20. Causes de la crisi de l’Antic Règim:
◦ Expansió del comerç.
◦ Noves formes de producció: domestic system i
manufactures.
◦ Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre
privilegis i poder polític.
◦ Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració, base la
independència dels EUA i de la Revolució Francesa.
21. Ideologia al servei de la burgesia.
Precedents:
◦ Newton: mètode científic.
◦ Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de poders,
igualtat legal i drets bàsics individuals.
Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al
teocentrisme i la religió).
Document
Pàg. 19
22. Proposen un nou model polític i social basat en la
llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les
bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).
Montesquieu: divisió de poders.
Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.
Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.
Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i liberals.
23. “Tot per al poble, però sense el poble”.
Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).
Límits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.